FOC NOU (www.focnou-segador.blogspot.com)

La Vanguardia Espanyola

2007-09-25T01:49:00.000-07:00

Definitivament, se`n acabat de treure la careta, tant el seu director D. José Antich com el Sr. Comte.
Definitivament s`han posicionat en contra de tota idea de sobiranisme. Clar que tenint un equipo ple de rectificadors, que malden per no fer enfadar la ma, tant la d`aquells que els hi paguen, com la d`aquells que representen els seus amos a la colònia.
Aquest diari representa la vergonya nacional, on de la renúncia nacional se n`ha fet seriositat, de la indignitat nacional se n`ha fet moderació i de la derrota nacional se n`ha fet objectiu polític.
El problema no és l`Espanya antidemocràtica on vivim, l`Espanya troglodita que odia tot el que no entén que és pràcticament tot, l`Espanya que ens insulta, menysté i ens voldria anihilats si poguessin, l`Espanya que ens roba cada any 20000 milions d'euros; No, segons els campions mundials de la indecència nacional, els culpables som els catalans, per dir prou, per voler recobrar la nostre dignitat i la nostre llibertat nacional. I per voler ser, com molts altres pobles, lliures i decidir el nostre futur.
Fins quan hem se suportar que un diari que encara duu la paraula Espanyola per bandera, ens doni lliçons de catalanisme? Fins quan els hem de sentir donant lliçons de moderació i centrisme, que són simplement actes de renúncia permanent, d`indignitat nacional i de indecència personal en molts casos?
Com hem de soportar que s`atraveixi a amenaçar-nos?? Amb què ens vol amenaçar? Sabent qui són i d`on venen, no costa massa veure de quines amenaces estan parlant. Què s`han cregut aquest col.lecció d`indignes, amb quin dret poden amenaçar la lliue voluntat d`un poble?
Fins quan aquest diari de la vergonya romandrà d`esquena a la nostre llengua?
Hem de fer quelcom per defensar-nos del seu verí anticatalà, i pot ser haurem de treure del calaix, la campanya de l`època de`n Galinsoga. Hem d`acabar amb aquesta ruïna moral que representa una autèntica vergonya nacional.
Ens manca un gran diari profundament nacional, que abasti els sectors lliberals i conservadors els qual es dirigeix aquesta vergonya permanent. Un medi que posi Catalunya per davant de tot, en qualsevol cas i circumstància.

Som-hi doncs tots plegats. Tot està per fer i tot és possible.

Les lleialtats

2007-06-04T01:49:00.000-07:00

La capacitat de sorpresa que tenim amb el comportament de la nostre classe política, no té límits. Quan pensem que hem arribat els més alts cims de la mediocritat, la inutilitat, la indecència i la indignitat, ens arriben noves sorpreses, que fan que aquest món, sigui cada dia més tancat en si mateix, sense cap contacte amb la societat civil, que s`esglaia veient determinats comportaments, que en empreses serioses comportarien l`acomiadament immediat i sense miraments.
Avui, la musa i portaveu d`ERC parlava de deslleialtat dels impulsors de Reagrupament.CAT per sortir públicament a demanar un Congrés extraordinari per modificar l'estratègia d`ERC i els seus màxims dirigents.
Sense voler posar el dit a la ferida interna d`ERC, si que m'agradaria puntualitzar aquest terme emprat per la direcció d`ERC: deslleialtat.
Com pot l'actual direcció d`ERC esmentar aquest mot, quan moltes de les últimes actuacions que en dut a terme, són exemples clars de deslleialtats envers el seu país o la seva llengua. Veim-ne alguns exemples:
- En Carod dient que s'ha de despolititzar la llengua.
- En Carod dient que els Catalans no som madurs encara per acceptar un President nascut a Espanya. ( ens titlla de racistes)
- En Carod volent que Catalunya participi en una espècie de Paralímpics de nacions sense estat.
- Accepten una llei de la dependència que envaeix clarament les nostres competències.
- No es planten de forma clara davant la tercera hora de Castellà.
-Des de dintre del govern, es volen carregar la imatge dels mossos, i ERC mira a un altre banda.
-Han fet president a un espanyol. A un defensor del estat que ens té sotmesos des de ja fa 300 anys. Aquest és el problema Sr. Carod.Un personatge que es va carregar des del primer dia l'estatut del 30 de setembre i que nega els nostres drets històrics, i que posa per davant dels nostres interessos nacionals, els de la seva pàtria espanyola.
No paga la pena entrar en més desastres d'aquesta direcció, com l'espectacle trist i lamentable del dret d'autodeterminació en el Parlament, el recolzament sense res a canvi al gran mentider ZP ( al menys en Pujol sempre tornava amb algun peixet),i tantes altres actuacions o declaracions que incapaciten qualsevol dirigent polític, tant per la mediocritat que transmeten, com per la manca de lleialtat a la seva pròpia nació.
Si en Macià alces el cap i pugues tornar al front del partit,faria amb la direcció actual, el mateix que va fer Jesús en el Temple.Encara que pot ser, ja arribaria tard, ja que el nom d`ERC s`amagat tant, que ja el podem donar per amortitzat.
Es mereix la nostre nació aquesta tant mediocre classe política? Com pot ser que un país ple d'emprenedors i amb multitud d`empreses, pugui tenir uns dirigents, que com molt amunt arribarien a ser els ascensoristes en moltes d'aquestes empreses? Tenim un gran problema en aquest vell país: necessitem una nova classe política de forma urgent, perquè l`actual ens durà a la nostre anihilació definitiva com a poble.
Avui parlem d`ERC, pero dels altres també en podriem fer un llibre de les seves deslleialtats envers el país.

Els rectificadors Catalans

2007-04-12T03:32:00.000-07:00

Són una espècie, no diguem-ne abundant, però si amb certs altaveus mediàtics importants que els hi donen certa volada intel.lectual,malgrat nadar en la més absoluta misèria d`un pensament basat en un auto odi enciclopèdic, digne de ser tractat pel més re-nombrats psiquiatres d`aquest país, en lloc de tenir columnes d`opinió a certs mitjans.
Són persones d`una veu engolada, impostada, que volen reflectir una seriositat i una dignitat que nacionalment ja fa temps la van perdre.
Són els pares de la seriositat, del treball constant, sense fer soroll que molesti,diuen ells. Però en el fons el que volen dir és que no podem destorbar els espanyols amb les nostres reclamacions, mai ni en cap cas, ni quan som insultats,menystinguts,robats, i ni quan ens volen anihilar com a poble.
Són el pares de la mediocritat silenciosa, tant de moda últimament.
Són uns personatges que ja fa temps han deixat d`enyorar la llibertat del seu poble: Porten tant dintre seu els gens del esclavatge que s`han tornat esclaus, sense possibilitat d`alliberació mental. És més perillós l`esclavatge mental que el físic; D`un et pots escapolir, del altre mai. Són la representació actualitzada del Oncle Tom.

Sempre i en tot cas, una part de culpa és nostre, sempre. Són aquells que quan portaven els jueus als camps d`extermini, pensàvem que alguna cosa havien fet per ser dignes d`aquell tracte.
L`única cosa que troben correcte, és el silenci dels anyells, anar sempre amb el cap a Madrid,i demanar perdó per ser el que som, per venir d´on venim i per parlar la llengua que parlem.
L`altre dia, a rel del programe a Tele Madrid sobre el tracte que reben a Catalunya els castellà parlants, un d`aquests taumaturgs insignes, ens tornava a recordar que una part del odi espanyol a Catalunya ve provocat pel nostre interès en seguir volen ser, i titllava a J.Joan i a M. Calzada d`idiotes, per simple fet de defensar aferrissadament el fet que a Catalunya la nostre llengua és una, i tothom té l`obligació de coneixer-la.Segons, aquest insigne personatge, el fet defensar-nos,és donar armes a l`enemic.
Seguint aquesta teoria, el que hem de fer és clar: silenci, acotar el cap, esperar i veure com lentament van acabant amb nosaltres com a cultura, llengua i nació.
El veritable problema de Catalunya, és l`existència de persones com aquesta, d`una indignitat nacional paorosa, que han fet de la dimissió nacional bandera davant d`Espanya.
És el tipus de gent que fan bandera de les seves crítiques al sobiranisme davant Espanya. La seva covardia, la seva misèria, el seu autoodi i la seva indignitat arriben a tal grau, que en els fons de la seva consciència, tenen consciència dels seu indigne comportament davant la seva nació. I sent conscients de la seva indignitat, que veuen reflectida cada mati quan es miren al mirall, es tenen por, i no els hi agrada el que veuen , i acaben com a reflux de la seva imatge, atacant encara amb més odi tot allò que voldrien ser i defensar, i que la seva vilesa no els ho permet.
Els hi recomanaria els llibres del enyorat F.Ferrer i Gironès, perquè entenguessin el comportament d`Espanya en els últims 300 anys, des de la seva invasió. Pot ser, a les hores, la seva por d`esclaus es veuria superada per la veritat del sotmetiment, per la veritat de la voluntat d`anihilar-nos com a poble que han tingut i tindran, de la seva voluntat d`anorrear-nos definitivament. Pot ser, a les hores,entendrien que són només els tontos útils dels espanyols, i que en definitiva, com ja han fet amb algún polític català, es tornarà a complir allò que deien a Roma: Roma no paga traidors. Pot ser, si aquest dia arriba, se n`adonaran del seu vil comportament vers la seva nació.Llàstima, que molt probablement, ja no ens quedarà nació.

L`independentisme no és ERC

2007-03-29T02:35:00.000-07:00

L`independentisme és quelcom molt més seriós que les bestieses d`ERC està fent últimament. Deien que havien entés el missatge dels seus electors, i acaben fent un malt terrible a la idea sobiranista.
L`altre dia un periodiste, allunyat tant d`ERC com de qualsevol idea sobiranista, reclacava que cada dia hi han més sobiranistes, però també més gent que refusa el comportament infantil, immadur, inconsistent i incoherent.
No saben el mal que estan fent. Si la sobirania és tenir gent que ens mani com els d`ERC, molts es donaran de baixa molt aviat.
Ja ni ha prou de comèdia.
Us en recordeu dels tics Hamletians amb l`estatut?: Si crític, blanc, nul polític, i No. El millor hagués sigut el Nul polítics, per donar clar exemple del que és ser una nulitat política pel país que tant diuen defensar.
Les seves apostes estratègiques s`enfonsen a velocidad de la llums. No cal entrar a fons amb elles, ja que són ampliament conegudes i convenient desqualificades.
Però no en tenien prou. Havien de seguir donant trumfus als enemics dels sobiranisme. I a fe de déu que ho estan aconseguint.
Com es pot tractar un assumpte tant seriós per Catalunya com el Dret a l`autodeterminació amb aquesta frivolitat, aquesta incoherència, aquesta manca de dignitat, ja no sols nacional, sinó fins i tot personal.
Com es pot voler saltar la pared, sent part d`un govern que té el president més espanyoliste que ha tingut mai la Generalitat?
Un personatge que ha sigut capaç de negar els drets històrics de Catalunya, de presentar esmenes al text aprovat el 30 de Septembre, el 1 d`Octubre, que ha fet declaracions Vidal Quadristes en plenes elecions al Parlament de Catalunya, que és un dels màxims culpables dels problemes de TV3 al País Valencià, que va votar a favor l`estatut valencìa, on es posaven les pedres per la segregació llingüística.
Es podrien fins i tot posar més exemples del personatge del què gaudim com a President de la Generalitat.
No es pot fer-lo president baixant nostre senyera, i proclamar al cap de 4 mesos el nostre d`autodeterminació, sense més explicació. Els problemes interns d`ERC no són els problemes de Catalunya. En Carod vol ser l`Euskadiko Ezquerra de Catalunya, i en Vendrell fent declaracions independentistes.
Han perdut el nort, i tots els altres punts cardinals. No saben d`on venen, no saben on són i no saben on van. I això perjudica a tots els sobiranistes. A la vida es pot perdre tot, menys la dignitat.

Com la realitat mateixa

2007-03-20T06:18:00.000-07:00

Diuen que havia a Catalunya una espècie anomenada “ Federalista”, que tenia com a trets principals el creure en la possibilitat que l`estat espanyol esdevingués un Estat Federal, on les nacions fossin reconegudes dintre d`aquest Estat Plurinacional, basant-se en els seus inalienables drets històrics.
Era una espècie que creia que dintre del Estat Espanyol, Catalunya es podria desenvolupar econòmicament i políticament, mantenir i tenir cura de la seva cultura i la seva llengua, que seria protegides per aquest benefactor estat federal.
Aquest espècie entabanadora per definició, que enganyava més que parlava, que un dia es sentia Espanyola i l`altre Catalana, fent tots els papers del auca, la puta i la ramoneta, se ha anat extingint per la força dels canvis produïts, tant climàtics com polítics. No es va saber adaptar, entre les espècies nascudes últimament i les espècies vingudes de terres estranyes, que van malmetre el seu entorn natural fins a prendre-li el seu propi cau.
Dintre de la seva esperança il.limitada en allò que és impossible, la seva fe il.luminada en futur que no és res més que passat, no va saber preveure la fortalesa de les noves espècies, la seves pròpies debilitats i les poques defenses que tenia dintre del seu cau.
L`últim exemplar el varem enterrar no fa pas massa temps, un cop els nouvinguts varen apoderar-se del seu cau, varen fer neteja de les restes de l`espècie i es disposaren a gaudir de la mateixa existència indigne i èticament indecent de la espècie foragitada. Això si, al ser un espècie nova, era més poderosa, més brutal i sense tants miraments pel que respecta a altres espècies autòctones.
Varen seguir el mateix camí, mentint a dojo, amb ànim de destruir el seu nou habitat, i aquests costums mil.lenaris, que impedien els intents maldestres, d`unir-lo en el habitat veí. Aquest hàbitat veí, ja havia enviat feia molts anys espècies brutals, amb braços enlairats, i ments emboirades, que van desballestar el nostre habitat, però sense poder deixar la feina acabada, en espera dels seus hereus i de temps millors, que malgrat la seva titànica lluita encara no han pogut acabar amb les espècies autòctones, que sense mitjans, però coneixent el terreny és defensen ja fa centenars d`anys.
Aquest últim individu de l`espècie, va creure arribat el seu moment de glòria, quan va néixer a l`habitat veí una nova espècie, que en el temps va resultar una espècie simpàtica, amb la que podies jugar, però que dintre seu covava l`ou de la serp més extrema, la irresponsabilitat absoluta, la indecència més gran i una manca d`ètica de proporcions enciclopèdiques.
Però en aquell moment, l`últim individu va creure en aquesta nova espècie, dient-se a si mateix que per fi, la història de lluita del seu hàbitat s`havia acabat, i començava un història de felicitat complaent entre ambdós hàbitats. Les promeses rebudes de millorar el nostre hàbitat, permetre`ns alimentar-nos millor, tenir cura de nosaltres mateixos, i desenvolupar el nostre territori, ben agermanat amb el territori veí.
Amb enginy, el va enganyar i ens va enganyar a tots, fins i tots a individus que formaven parts de les defenses del nostre habitat, i que havien col.laborat amb aquesta idea de la germanor entre espècies diferents i en territoris diferents , que finalment va resultar impossible, ja que mai, han pogut conviure el lladre i el robat.
Malgrat aquesta impossibilitat històrica, dintre del nostre hàbitat sempre hi ha hagut molts individus que animaven i recolzaban al lladre, sense embuts ni manies, i que van participar amb l`aniquilació del últim federalista, per no respectar de forma absoluta al lladre i al seu sistema establert .
El trobaven massa inclinat a comptar amb els autòctons, i era perillós per la moral de l`espècie veïna i de la seva tropa.
Ell ja és mort, però els defensors del lladre segueixen vius, defensant el seu dret al robatori, acceptant les seves lleis de la selva encara que injustes, defensant la migradesa de les engrunes que reparteix, com si fossin les boles de coloraines, que els seus avantpassats donaven a una espècie, aquest si, violentament massacrada.
Aquests defensors d`un passat obscur, no només vigilan i controlen el nostre hàbitat, sinó que són els encarregats de mantenir la nostre moral baixa, menystenint tant la nostre creixent necessitat d`aliments, com la nostre ànsia de tenir el territori lliure per a gaudir-lo plenament.

Espècie violenta, que roba de forma compulsiva, amenaçant enviar al nostre territori els successors de les ments emboirades. Però aquesta amenaça ambiental ja no és creíble. El canvi climàtic ha fet forat i no permet que la violència, estat natural del territori veí, esdevingui perillosa pel nostre ni per cap altre.
La nostre espècie està lentament sortint dels caus, ara sense por a les bèsties del territori veí , amb ganes de tornar a reeixir en el seu territori.
I els vigilants del lladre, estan nerviosos, bordant sense fi cada nit, intentant que tornem a ficar-nos dintre del cau, i siguem complaents amb l`espècie del país veí. Estan ben ensinistrats després de tants anys de pràctiques inconfessables. Però finalment, la seva misèria moral, la seva indignitat davant de la seva pròpia espècie, la seva indecència sense escrúpols, queda en evidència davant l`espècie a la que pertanyen.
Els hi queda poc temps. Ho saben. I ara és el moment més perillós.

La via autonomista s`està morint. Visca la llibertat

2007-03-19T04:47:00.000-07:00

Avui és un mal dia, per a tots aquells que defensen la via estatutària dintre del Estat Espanyol. Defensaven que aquesta era la millor via per anar obtenint poder polític i econòmic enfront d`un estat que per definició és centralista i és genèticament anticatalà.
Ens van volen vendre la cantarella de sempre, la bondat del sistema autonòmic que permetia el lliure desenvolupament de Catalunya, la relació bilateral amb l`estat, un sistema de finançament just per a Catalunya, el desenvolupament cultural i lingüístic i tantes coses més; però totes dintre del magnific estat de les autonomies, on Catalunya seria tractada com la nació que és.
I a més ens van dir, que amb l`ajut del amic que governava a Madrid, podríem assolir el mateix sostre competencial i econòmic que Euskalherria.
Evidentment, la mentida, és com la merda, sempre acaba surant.
Res de res. Foc d`encenalls. Com sempre. Tant la dreta espanyola com l`esquerra espanyola, quan es tracta de Catalunya són iguals. Compareu:
Guerra/Acebes; Bono/Zapalana Ibarra/F.Camps Rubalcaba/Mayor Sevilla/Astarloa
Veient aquests noms, se`m posa la pell de gallina. Són iguals, però a diferents partits.
I ara, que ens voleu vendre entabanadors professionals? Què ens diran personatges tristos i llepes com l`Iceta,o penosos personatges espanyolistes com Montilla, Corbacho, Bustos etc? I què diran aquells que han de negociar amb el "Ministerio" unes maleïdes hores extres dels mossos, perquè els nostres diners estan fluint fora de Catalunya i nosaltres no arrivem a fi de més?
Avui, després de la vergonya del TC, del ple d`al.legacions del Govern al TC, on realment es veu la voluntat federalista o plurinacional del amic de Madrid, els de la via autonomista estan fracassant estrepitosament.
S`està demostrant que Catalunya no té lloc en aquest Estat Espanyol, si vol ser lliure i decidir per si mateixa com tantes altres nacions en el món; Només tindria lloc si acceptés romandre callada, espoliada i parlant castellà. És aquesta la Catalunya que volen personatges tètrics com l`Iceta, que menysté el nostre dret a decidir lliurament?
Tanta por tenen a la llibertat? Tant autoodi tenen, que es veuen així, lligats, espoliats, i cantant que " buenas son las hermanas ursulinas..."?. I el seu amic de Madrid repartint engrunes.
Nosaltres volem ser lliures,ens considerem madurs per decidir per nosaltres mateixos, com fan tantes altres nacions.No tenim por a la llibertat.
Ens manquen polítics amb dignitat nacional, valents per tirar endavant les nostres aspiracions nacionals. Una classe política nova, sense rèmores del passat, i on els Quislings deixin de tenir lloc en el nostre Parlament.

El preu d`un President majordom

2007-03-13T06:08:00.000-07:00

Molts catalans, al poc de tenir nou govern?, n`estem farts ja. Tenim un govern on el silènci és el preu de la buidor i de la negritut intel.lectual, on la foscor del no res, és l`esperit del mateix, i on l`aberrant separació entre nacional i social ha pres cos definitivament.
Personatges dignes de ser oblidats i enviats al racó més fosc i amagat de la història, tornen a sorgir com a elements inspiradors d`aquest govern nacionalment disgregador.
Personatges com Montilla, Corbacho, Zaragoza, Bustos, i el llepa del Iceta, dignes integrants del espanyolisme més ranci del PSC s`han retrobat amb la possibilitat real de dur a terme el que el franquisme no va poder acabar, foragitar la llengua, la cultura i la consciència nacional catalana.
El franquisme ens va desballestar nacionalment el país, i ells volen acabar la feina. La política de subvencions dels ajuntaments dominats pel PSOE català fa faredat. La intenció de mantenir separades les dues comunitats per poder cultivar el seu graner de vots, ve de molt lluny i amb molt d`èxit. Subvencions fetes no per integrar els nou vinguts, sino subvencions per mantenir-los vivint en un planeta imaginari on tot el que és català, no existeix.
Tenen un imaginari col.lectiu absolutament diferent dels nostre, donant preeminència absoluta a Espanya sempre i en qualsevol cas,considerant-nos una CA més, vaja com una Ceuta qualsevol, amb tots els respectes per aquesta ciutat.
L`espanyolitat vessa pels seus gests, les seves expressions, els seus fets. L`espanyolitat els hi vessa per arreu, com quan titllen el dret d`autodeterminació com arcaic, ells que sempre van amb l`ONU per davant.
Només els hi manca embolcallar-se amb " la rojigualda", cosa que no fan per pur clientelisme polític.
Aquests són els que manen a la Generalitat, convertint-la en una sucursal descentralitzada del PSOE.
I el que és penós, vergonyós, i indigne, és que hi siguin amb l`ajut d`un partit autoanomenat Independentiste.

L`espectable del Senat Espanyol: una raó més per sortir-ne corrent

2007-03-08T04:53:00.000-08:00

Molta gent deu haver llegit i vist per TVE3 ( la seva) l`espectacle lamentable on els partits espanyols van ensenyar les seves vergonyes i les seves misèries, reflectint el que molts hem intuït i pensat durant molt de temps, respecta a la cultura democràtica del Estat Espanyol. La putrefacció d`aquest Estat Espanyol està avançant a passes gegantines. Estem lligats a un Estat podrit des de dins, on els cucs avancen inexorablement cap al cor mateix del Estat, on els defensors d`aquest mateix Estat,han assolit el mateix comportament dels cucs, menjant-se la merda que genera aquest Estat, que n`és molta i ve de ben lluny, quasi des del mateix dia de la gran Unitat per collons.
Un Estat que s`explica a si mateix, mitjançant la negació dels altres, és un Estat podrit des del mateix moment de la seva concepció. Llàstima que no avortés.

Un Estat que històricament ha sigut un fracàs en si mateix. Un Estat incapaç mai de convèncer per la força de la raó,un estat responsable de crims contra la humanitat, que en èpoques passades no estaven tipificats, vestits de històrics descobriments, amb herois impossibles.

Quina diferència hi ha entre la criminal Sèrbia que va bombardejar Sarajevo, amb la criminal Espanya que va bombardejar Barcelona i Gernika? Només el temps, l`existència d`una Europa unida, i extensió dels drets humans arreu d`aquesta vella Europa. Només això ha permès la pau a Europa. De la necessitat n`han fet virtut, però han anat covant dintre seu l`ou de la serp.

Tota aquesta ràbia continguda tant de temps dintre d`aquest estat, està aflorant avui en dia. Una ràbia que s`expressa sortint de la boca ensalivada de sang futura pels representants dels dos partits espanyols. No hi havien reclams per la raó, per la serenor, per l`educació i les bones maneres democràtiques, per la diferència racional, acceptada i necessària per una convivència cívica responsable.
Va ser tot una expressió de la irracionalitat genètica d`aquest estat, on no es debatien idees, sinó s`enfrontaven amb les morts com a armes d`agressió dues cares de la mateixa moneda, on la diferència rau en governar o restar assegut als bancs de l`oposició, però on la idea original del putrefacta estat espanyol, no es posa mai en qüestió. L`odi que traspuava ahir en el Senat, em va fer por. Por a un passat llunyà, però encara pròxim.

Por a la irracionalitat, por la foscor del feixisme que torna, por a una Església com la d`abans, por a l`odi que emet aquesta gent contra tot el que és diferent, por a la pudor immensa de les coses passades, humides i corcades que fan , por per veure com atien l`odi dels uns contra els altres, i els altres contra els uns,i por a la llarga nit sense llum que s`albira en aquest míser estat.
Pensem que a mesura que la putrefacció avanci, l`odi contra tot allò que aquests miserables presentin com a culpables de la situació, anirà en augment. Sempre s`han de buscar culpables externs i aliens, contra els quals dirigir tot l`odi acumulat per una situació existencial no acceptada. I catalans i bascos en som els culpables, per posar en evidència tota la porqueria existencial d`aquest estat, per posar en evidencia que estem en un estat repressiu i autoritari de bell antuvi, un estat on la diferència ha portat a la forca, un estat que es nega a reconeixes mancat de tota legitimitat.

Por a la manca de cultura democràtica d`una gran part dels ciutadans espanyols,on el franquisme mediocre, negre, indigne, indecent fosc, violent,falsari,i criminal a niat profundament. I l`espectacle d`ahir els hi deu fer guanyar vots arreu d`Espanya.

Però com a català, l`espectacle del altre dia em va semblar vergonyós,d´una baixesa immensa, d´una misèria moral i ètica de proporcions enciclopèdiques.
Per això soc català.Per això. Ho enteneu??

Mentalitat d`esclaus

2007-03-06T05:01:00.000-08:00

El flamant Conseller d`interior, Sr. Saura es va reunir ahir amb el Ministro d`Interior Sr. Rubalcaba, per entre altres coses, demanar-li que ens ajudi a pagar les hores extres dels Mossos d`Esquadra,que degut a la falta de personal es veuen obligats a fer.
Això ens du un altre cop al mateix tema de sempre: Som una nació espoliada per un estat rapinyaire, i no podem disposar dels nostres diners NI per pagar les hores extres de la nostre policia.
A banda que el Conseller ha sortit ben cofoi de la reunió, ningú s`ha fet ressò de la manca de recursos de la Generalitat, en un tema cabdal com és la nostre policia.
Sembla mentida que els nostres consellers, en lloc de denunciar públicament l`espoli al que estem sotmesos, facin de pidolaires d`uns recursos prèviament esquilmats.
No ja només ens espolien sense miraments i fan abandó de les inversions en infraestructures que necessitem tant com l`aire que respirem,si no que hem de negociar, fins i tot, el cost d`unes vulgars hores extres.
Hores més tard, el Conseller de Economia i Finances, rebutjava tota idea de sobirania i parlava d`un pacte amb l`Estat com el millor per Catalunya.
Sr. Castells, un pacte amb l`estat disposant dels nostres recursos al 100% com Euskalherria o Navarra? O un pacte amb l`estat com l`actual, on només li queda exercir al estat el dret de cuixa medieval??
Suposo que venint d`un partit tant progressista com el PSC, un partit que ha demostrat sobradament que sempre avant posa Catalunya a Espanya,que té clar que la pròpia nació sempre ha de ser el primer que s`ha de defensar, deu tenir molt clar quin és el pacte que el país necessita, o no??
Molt ens temem, que el pacte de`n Castells, significa el pacte de sempre: submissió absoluta amb mentalitat d`esclau, anar pidolant que ens deixin uns quants diners per passar el cap de setmana amb la promesa que els hi tornarem el canvi, i qui dia passa any empeny i nació que desballesta.
I els medis de comunicació o informació catalans: absents d`un debat que segons ells no interessa.
I dels polítics nacionalistes: absents d`un debat que els pot deixar sense feina.
I de l`esquerra ecologista i verda: posant el crit el cel, per la supervivència del cuc de terra blau de les conques subsaharianes.
I dels poders econòmics catalans, com la de sempre: obviant el màxim possible tot el relacionat amb el país, no fos cas, que els autèntics amos s`enfadessin.
Sembla que la mentalitat d`esclaus de les generacions passades va davallant de mica en mica en les generacions actuals, de gent jove amb empenta i trempera, però el desballestament nacional avança tant ràpid que si no reaccionem urgentment, ja no caldrà fer-ho.

Canço trista a Nicaragua Street

2007-02-27T00:24:00.000-08:00

Ja fa dies que es venen sentin declaracions de personatges nacionalment tant admirables com el llepa del Iceta, a rel de la possibilitat que el TC tombi el nyap d`estatut que gent com ell van ajudar a retallar i aprovar posteriorment. La imatge d`aquest personatge negociant al costat del PSOE enfront dels partits catalans, no té pèrdua, i s`hauria d`ensenyar a les escoles sobre la mentalitat de subordinats i d`esclaus d`una part de la classe política catalana, com a reflex de cert síndrome d`Estocolm vigent a la societat catalana.
Deia l`altre dia aquest personatge que ell no voldria que el seu país esdevingués un Montenegro niun Kosovo, sense parlar evidentment dels Estats Bàltics ( països en més creixement d`Europa), ni d`Escòcia ( que volen fer un referèndum per la independència), ni de Flandes. Al igual que el cavernícola PP, sempre que poden treuen la por a passejar, mentant l`antiga Iugoslàvia.
Un altre dia,comparava el dret d`autodeterminació, o la voluntat d`establir unes relacions totalment diferents amb l`estat rapinyaire Espanyol, com deia en Mas, amb el tancament d`una botiga per reorientació del negoci. I aquí el llepa de`n Iceta ho va encertar.
Ja en tenim prou d`un estat lladre, que ens espolia fiscalment, i no ens en retorna un €. N`estem farts del desastre de la Renfe, n`estem farts del intent de fer del Prat un aeroport auxiliar del de Barajas,n`estem farts de la invasió competencial del amic de Madrid ( t`atraca amb una navalla, però de bon rotllo),n`estem farts de Lopas, Loapillas que venen de Madrid, n`estem farts dels intents de anihilar-nos cultural i lingüísticament des de fa 300 anys,n`estem farts que per necessitats partidistes es posi en perill un temple com el de la Sagrada Família, n`estem farts de personatges com aquest, que col.laboren en l`intent de diluir-nos nacionalment dintre del estat lladre espanyol. N`estem farts que per no posar en risc l`amic de Madrid, el de la navalla amb tarannà, es posi en risc la nostre nació, n`estem farts de sentir ximpleries respecte a Catalunya i els Catalans, n`estem farts de la catalanofòbia existencial del Estat Espanyol, n`estem farts de persontages com vostè que sempre juga a favor del visitant i n`estem farts de personatges del seu partit que sempre juguen a diluir les nostres institucions. Amb l`adjectiu d`esquerra, us sentiu validats i legitimats per engegar en orris el país. Parleu de patriotisme social, enlloc de pasotisme nacional. Enfronteu la vessant nacional amb la ideològica, quan hauria-ho de saber, que des de l`Assemblea de Catalunya el PSC les va considerar indestriables.
Si Iceta si. Hem de reorientar el negoci. No hi ha cap negoci seriós en el món, que pugui sobreviure sense tenir ple domini dels seus diners, sense poder decidir per si mateix on s`inverteix, com i quan i sense haver de donar explicacions a amos llunyans.
Sou vosaltres els que voleu reorientat el negoci, però evidentment cap un altre objectiu, objectiu que ja fa 300 anys que té aquest estat ( Mira`t els llibres de`n F.Ferrer i Gironès): dilució nacional, anihilament cultural i lingüístic, conversió de Catalunya en una CA qualsevol, i que el català deixi de ser un destorb pel gran estat espanyol.
Sr. Iceta: El franquisme ens va desballestar nacionalment el país; I vosaltres voleu acabar la feina. La vostre indecència i indignitat nacional ha arribat a un extrem sense igual a l`Europa occidental. Pertànyer a una nació mil.lenària com la catalana, i voler veure-la sotmesa i no lliure, ni plantejar-se la possibilitat de la seva llibertat, és Sr. Iceta no voler-hi pertànyer, i tenir uns referents molt allunyats dels que representen la nostre mil.lenària nació.

Un cop d`estat constitucional?

2007-02-20T06:27:00.000-08:00

Se`n parla en alguns àmbits d`opinió d`aquest cop d`estat constitucional. En la meva opinió no van massa errats. L`embogiment de la caverna mediàtica, l`autoritarisme creixent dintre del PP, les proclames des del púlpit, les opinions de les togues en assumptes no jurídics i un silenci inquietant de les armes, ens venen a donar una pista bastant clara d`on som i cap a on anem.
El silenci de les armes, que dintre d`Europa és obligat,encara que no volgut a l`Estat Espanyol, de tant en tant es trenca amb soflames franquistes.
Els últims moviments del lepeniste PP, tant del partit en si, com dels seus àmbits d`influències, ens porten a sospites inquietants.
L`opinió comença està perseguida com els millors temps del franquisme, sent pocs els polítics catalans que surten en defensa dels agredits ( El tracte sofert per l`Oleguer de la majoria dels partits catalans és vergonyós; I del tracte donar al Eric millor ni comentar-ho per no fer enrojolar a algun).
Aquesta carrera cap al passat va començar quan en temps del PP es va a començar a perseguir medis de comunicació pel sol fet de ser abertzales, i molts d`aquests mediocres van restar callats. Després la malifeta de la llei de partits, impensable en qualsevol democràcia avançada, ens va dur cap a temps que ja pensàvem oblidats. S`hi imaginen una llei així a la Gran Bretanya, ilegelitzant al Sinn Fein?
Els polítics varen tornar a callar i varen votar aquesta llei. El silenci o l`acceptació d`aquestes accions per part dels polítics , varen obrir la porta de bat a bat a les accions de la caverna espanyola.Quan s`obre la porta a restriccions de la llibertat, és molt difícil tornar-la a tancar, i els exemples de la història ens ho han demostrat.
Es va envalentonar el franquisme sociològic,varen despertar els feixistes silenciosos després de tants anys ben amagats a les coves del estat, varen començar a apareixer les banderes pre constitucionals, els crits a favor de la violència institucionalitzada, els crits a la venjança,els aldarulls i violència feixista a arreu, sobre tot al Vallès Occidental, els atacs com en la millor època feixista al País Valencià contra les associacions cultural i lingüístiques dels PPCC, l`assalt sense vergonya a tots els poders del estat dels aquells feixistes endormiscats ara de sobte amb ganes de gresca, en espera de la tornada dels seus al poder, i en tot això, molts ens preguntem , i els nostres mediocres polítics on són? On ho denuncien?
Com deia en B. Brech en els seu famosos poemes: Ara venen a buscar-me, però ja és massa tard.
Una mostra clara de la qualitat democràtica del Estat en qualsevol moment dels últims anys, és la relació d`aquest Estat amb Catalunya. Com hom sap, aquesta relació tendeix a cero en aquests moments. Malgrat les paraules buides dels estómcs agraïts, la qualitat democràtica està a nivell freàtic, tant com la voluntat democràtica d´una gran part dels habitants d`aquest estat. El que els Catalans hem hagut de sentir els últims anys des de tots els àmbits espanyols, és inversemblant a qualsevol país d`Europa. Aviat es cumpliran 300 anys de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals. I res no ha canviat. El mateix odi a la diferència, el mateix odi a la nostre llengua i a la nostre cultura, el mateix sentit de conqueridors castellans a la colònia vençuda, les mateixes ansies d`anihilar-nos com a poble. Tot segueix igual.
Molts i cada dia més , sabem que l`estatutet aprovat no aporta res de res a Catalunya; Però malgrat això, seguim sent l`ase de tots els cops, mentre els nostres polítics no volen plantar cara i miren cap a un altre lloc. Ens insulten, ens titllen d`insolidaris, ens menystenen, ens espolien fiscalment i la nostre mediocre classe política s`ho mira endormiscada i poruga.
Deia l`Andre Gide que preferia ser odiat pel que era, que pel que no era. Nosaltres no tenim aquesta possibilitat: ens odien tant per una cosa com per l`altre. Trist destí el dels catalans.
Pot Catalunya seguir vivint en un estat com l`Espanyol, que no ha aprés res de res en els últims 300 anys, on la violència segueix sent política d`estat, on la catalanofòbia ( autèntica metxa incendiaria d`aquest procés) és política d`estat a tots els partits, on la persecució a la nostre llengua i la seva destrucció és part del full de ruta de tots ells, tant dels feixistes del PP com dels amics del PSOE,on del espoli fiscal i del empobriment de Catalunya, se n`ha fet part de política encoberta dels organs feixistes del Estat.
I els nostres mediocres polítics? No hi són; No saben res; No en volen saber res.
Com pot ser que aprofitant l`Europa democràtica i l`Amèrcia de`n Wilson, no plantegin ja seriosament la fugida immediata d`aquest estat rapinyaire, violent i autoritari?
La salut de la nostre terra depèn inexcusablement de la sortida d`aquest pou negre, de forma ràpida i ordenada.
I els nostres mediocres polítics? No hi són: No saben res; No en volen saber res; No en diuen res.
Deia també en Bertol Brecht: El que no sap és un imbècil. El que sap i calla un criminal. No se massa bé on inquibir a la nostre mediocre, indecent i indigne classe política. Pot ser hauríem de crear un altre grupo a cavall entre els dos de`n Brecht.

La desnacionaltzació creixent

2007-02-13T00:40:00.000-08:00

Ahir va llegir l`article de`n Xavier Bosh al diari Avui, i avui un article d`un periodiste espanyol on es feia referència a l`anterior article.
La suma d`ambdós articles ens dona una visió clara cap a on anem. I anem cap al precipici nacional, allà on tant el PSC com el PP ens han volgut dur els últims anys i no varem poder fer-ho.
Si no ens fem respectar amb dignitat defensant les nostres migrades competències, si no defensem la nostre llengua i la nostre cultura amb valentia, estem nacionalment perduts.
Deia en Xavier Bosch que no hem sabut explicar que es poden mantenir els ajuts previstos a la Llei de Dependència amb la defensa sense límits de les nostres competències. No hem sabut, o ja els hi anat bé, per laminar-nos una mica més, demostrant a tort i a dret la manca de dignitat nacional de la nostre classe política.
Amb el tema de la tercera hora de castellà, malgrat portar-la al TC, ells han guanyat un altre cop. La proposta d`esquerra va en aquest sentit: Fem-ho voluntari, però fem-ho.
Amb el tema de les adopcions, anirà exactament igual, i tantes altres que vindran.
El migrat estatut aprovat, ens el retallaran encara més, i callarem.
Del sistema de financiació, que ja no aportava res de nou ( veure les declaracions de`n MAFO i companyia) res de res. Seguirà el robatori fiscal amb el silenci còmplice dels auto anomenats nacionalistes. Unes transferències immenses que no es veuen enllòc d`Europa.
Seguirem amb el cap cot durant molts anys més, fins que no tinguem res per defensar. Serem una Múrcia més, amb l`aplaudiment del PSCPSOE, Ciutadans i el PP.
És aquest el camí que volem seguir? Perquè aquesta manca tant gran de dignitat nacional?
Perquè aquesta manca de voluntat de defensar els nostres interessos aferrissadament, per damunt de tot, i evidentment dels interessos espanyols, que són absolutament contraposats?
Perquè som la riota dels espanyols quan anem a negociar a Madrid, o a l`hora de defensar els nostres interessos, demostrant un cop i un altre la manca de dignitat nacional?

Ho tenim absolutament perdut. Feia temps que la davallada era visible, però encara hi havia cert tremp nacional per enfrontar-nos a la tan volguda espanyolització del PSCPSOE.
Avui, aquest tremp ha desaparegut finalment. El silenci dels anyells es veu reflectit a la mirada de molts catalans. S`ha acabat la lluita. Catalunya després de 300 anys de supervivència, no ha pogut aguantar l`últim atac, aquest cop del amic ZP. Hem perdut l`última engruna de dignitat que ens quedava.
El dia que ens reunim en el més enllà amb els patriotes catalans ( no els patriotes com en Montilla) que ens han anat deixant,aquells que van deixar la vida per la nostre patria, què els hi direm?Què els hi explicarem de la mort de la seva patria estimada? Què els hi explicarem a tots ells? Què els hi direm de la mort de la seva llengua? Què els hi direm d`aquest desastre nacional?
Què ens diran els Pompeu Fabra, Coromines, Gassol, Carner, Macià, Espriu, Verdaguer......
I una última pregunta: Què els hi explicarem en els nostres fills d`aquesta nova desfeta?
Suposo que molts restaran massa ocupats contant els nous càrrecs que poden oferir als seus amics, abans que seure i reflexionar sobre el camí emprès, i que ens duu indefectiblament no cap a la Itaca somiada, sinó cap a un desastre col.lectiu de dimensions colosals

Hem d`assolir l`unitat per enfrontar-nos a Espanya

2007-02-12T05:20:00.000-08:00

Estic segur que el xoc de trens amb Espanya és inevitable. La irresponsabilitat i buidor intel.lectual de`n ZP i la deriva feixista del PP, utilitzant tots els medis per tumbar el raquític estatut català, ja siguin medis democràtics com utilitzant poders predemocràtics, ens duran a una confrontació inevitable. Si a tot això hi sumem les invasions competencials del amic espanyol, el camp queda ben limitat.
La gran pregunta que ens fem els sobiranistes és fins a quin punt el nacionalisme català deixarà de banda per un cop les seves lleialtats espanyoles per focalitzar-se en les autèntiques lleialtats a Catalunya, a la seva història i a la seva gent.
Seran capaços d`afrontar l`atac brutal contra Catalunya sense retrocedir, plantant cara d`una vegada a tots els poders autoritàris del Estat Espanyol?
Seran capaços de dur la gent al carrer en defensa de la nostre nació, llengua i cultura?
Seran capaços d`obrir els ulls i veure que Catalunya no hi fa res dintre d`aquest estat autoritàri? Seran capaços de donar-se compte, que només ens volen per pagar, però que genéticament ens odien profundament, com odien totes les diferències que no entenen?
Seran capaços d`oblidar els desaires que s`han fet mutuament , per lluitar tots plegats pel nostre país?
Seran capaços de ser dignes d` aquest poble??
Sincerament crec que no.
No crec que malgrat els escarafalls que puguin fer es plantin de veritat enfront del intent d`anorrear-nos dels espanyols.
No crec que mobilitzin la bona gent d`aquest país, per enfrontar l`atac del estat espanyol.
No ho crec. No ho crec.
Ja fa massa temps que varen perdre la dignitat, o no?
No n`esperem res d`aquesta classe política. L`única esperança rau en la societat civil organitzada.
Som-hi tots.

Benvinguts a la realitat Espanyola

2007-02-08T03:17:00.000-08:00

Hem de felicitar efusivament tant en Carod com en Puig, perquè sembla que comencen a albirar que en aquest Estat Espanyol, on la qualitat de la democràcia és molt minsa, Catalunya és l`ase de tots els cops.
Els felicito perquè sembla ser que finalment s`adiuen en allò que cada dia més gent reclama: S`ha acabat el bròquil. Els hi ha costat a les dues formacions adonar-se de la realitat del Estat on vivim: Només hi som convidats per pagar i callar.
L`única sol.lució per a Catalunya és la sobirania. Ara, en Puig parla de tornar a l`estatut del 30 de setembre. Ells que el van torpedinar amb l`amic de la Moncloa, ara volen tornar al principi dels temps.. No amics no. Ara heu vista la cara més lletja, però la més sincera, del Estat Espanyol. Aquell estatut és història. Ara necessitem una Constitució com els altres països normalitzats d`Europa. La història no s`atura; l`oportunitat d`aquell estatut s`ha perdut amic Puig. A més, que n`espereu d`aquest estat semi medieval respecte a Catalunya o al País Basc?
Deia l`anyorat senador F. Ferrer i Gironès, que des de sempre l`odi al català ha existit dintre d`aquest estat. Que en podeu esperar? Vosaltres vareu pactar un estatut que no ens dona res de nou ( Tant en Solbes com en Mafo ho varen deixar clar molts cops). Ara us n`adoneu que ni aquest petites estatut cap dintre d`aquest estat. Què espereu per plantau-vos i dir prou. La gent n`està molt cansada de veure la dignitat del país trepitjada pels polítics.
D`ERC només cal dir que la pluja fina s`ha tornat una bona pixada en la nostre cara. L`amic ZP, l`amigable esquerra espanyola també juga a fotre els catalans. Us empasseu una norma en que el 74% del articulat vulnera l`estatut. Heu fet com el constitucional: rebaixar les competències de Catalunya. Felicitats. I ara parleu de sobirania. De debò? Us hem de tronar a creure? Qui liderarà un projecte sobiraniste?? En Montilla??
Valguem Déu quina classe política que tenim. Ni saben, ni volen saber, ni entenen res, ni els hi preocupa res, ni el país, ni la llengua. Només la menjadora. Uns la volen mantenir com sigui; Els altres la volen recuperar. I mentre això passa, el país va lliscant cap a la seva desnacionalització galopant.

Què fareu uns i altres, sobre la gespa cremada de la nació desapareguda??

La Dimissió i renuncia Nacional d`ERC

2007-02-06T01:31:00.000-08:00

Avui sembla que ERC s`empassarà sencera la llei de la dependència, saltant-se l`opinió del Consell Consoltiu, amb la idea de sempre : No té importància qui caça el conill; el més important és caçar-lo. Amb aquesta idea tan progressiste, si l`apliquem a tots els àmbits de decisió, no ens cal la Generalitat: Ja ens ho faran des de Madrid. Un 70% dels articles són anticonstitucionals, i ERC s`ho menja amb patates. S`ho engoleix sencer. Això se`n diu amics d`ERC: Dimissió i renuncia nacional. La decepció amb ERC ha arribat enciclopèdica. Un altre referent nacional que s`enfonsa en la miseria de la menjadora. D`això en diuen ara " Patriotisme Social". Quina vergonya, quin menysteniment dels catalans. Aquells que fa quatre dies no es treien de la boca la paraula independència, ara accepten una dependència brutal d`un espanyolíssim Montill i del seu espanyolíssim partit.

S`apropen moments molt difícils per a Catalunya, però amb opotunitats per fer un enorme salt endavant. La curta mirada i intel.ligència de aquesta Espanya eterna de sempre, ens pot fer un enorme favor: tumbar l`estafatut en el Constitucional. Seria un xoc de trens brutal i de resultats imprevisibles. Què ferien a les hores CiU i ERC? Què ferien veient que l`encaix amb Espanya, és impossible ni amb un estafatut de mínims? Comencerien a mirar cap a la sobirania com a sol.lució definitiva a la indignitat de viure amb els espanyols? Se n`adonarien per fi, que Espanya només ens vol com a pagans i ben sotmesos? No se n`adonen que en aquesta Espanya del faixisme triunfant que torna, no hi fem res de res? NO ens queda cap altre sol.lució que com deia el gran poeta dir: Adeu Espanya.

Seran capaços els de la dimissió i renuncia permanent a la nació, de ser valents un altre cop, de engrescar a la gent, sortir al carrer i exigir, o millor, exercir els nostres drets innalienables, malgrat el que digui en Montilla?
Serem capaços els catalans de dir prou, prou al espoli permanent, prou al intent de anihilar-nos com a nació, prou al intent d`acabar amb la nostre llengua i la nostre cultura?

Amb quin lideratge podem comptar els catalans? CiU farà quatre escarafalls com sempre, però acabarà acotant el cap.
ERC dirà que malgrat tot, segueix estenent la ma a les esquerres espanyoles, per fer Patriotisme Social.
La societat civil ha d`estar preparada per aquest moment: plataformes, entitats organitzacions, tenen el deure de tirar endavant el que els dimissionaris no seran capaços de fer.

Una organització que pot aglutinar un moviment com aquest seria Catalunya Acció. Té molt clar l`objectiu i les passes a fer per assolir-ho.
Però hem d`anar plegats. Tot junts. Si no serem vençuts. I ens hi va molt aquest cop. Podria ser el definitiu per la nostre supervivència com a poble. Quebec ho segueix intentant, Escòcia també, els estats bàltics ja hi són, Montenegro també. Quedarem els Catalans els únics en no alliberar-nos?
Per nosaltres i pel futur dels nostres fills no tenim més alternativa que la plena sobirania.
Ja s`acabat el bròquil. Som-hi tots.

Se`ns mor la llengua, se`ns mor la nació

2007-02-01T01:11:00.000-08:00

Catalunya es troba en un atzucac com no ens podiem pensar fa simplement uns mesos, malgrat certs indicadors que ens duien a una preocupació evident pel nostre futur com a poble.
Un govern de la Generalitat presidit per un espanyoliste convençut, recolzat per una irreconeixible ERC, que seguint els criteris de la progresia carrinclona del estat, enfronta el tema social amb el tema nacional, quan tots sabem que en el cas De catalunya, ambdós temes son germans.
Des de que en Puigcercós va estendra la ma a l`esquerra espanyola, i que li van ben mossegar, li ha passat com deia en Carretero a estar completament colonitzat mentalment per aquesta esquerra, pijo progresiste, més espanyoliste que el mateix PP. ( recordeu que es va convidar a aquesta esquerra a recolzar a Madrid l`estatut de Catalunya, i no hi va anar ningú). No s`adonen a ERC que està sent utilitzada per donar un color nacional a un govern que és fosc i molt negre en el tema nacional?
Només faltava l`atac per terra, mar i aire contra la nostre llengua. Ens la volen matar ja fa molts anys, i ara, el suposat govern amic ho torna a intentar. I què fa ERC? No hi és. Ja veurem. És un esborrany.
Quan l`ùnic camí possible es plantar-se sense embuts enfront d`aquest nou atac a la nostre essència, ERC es mira el melic i anar fent. ( Va dir en Carod que l`essència no era moderna). Serà per això aquest silènci còmplice?
Demano seriosament a les bases d`ERC que es plantin enfront d`aquest direcció actual, que es revoltin per l`acceptació sense condicions dels espanyolisme del PSC, per la rebaixa de plantejaments nacionals, i per posar en perill la nostre preuade llengua. Han perdut la dignitat com a partit, la dignitat com a partit nacionaliste i la dignitat dels seus avantpassats. Pobre Macià si obrís els ulls. Us faria fora del temple.
ERC està jugant amb foc. La nació no pot aguantar un atac tan brutal com aquest contra la nostre essència.
S`acabat el bròquil. Necessitem més que mai, un moviment civic autèntic, que defensi la ció i la llengua sense embuts, amb un objectiu nacional clar i únic: la plena Sobirania, i un full de ruta precís.

El cinisme dels nostres dirigents

2007-01-30T03:27:00.000-08:00

Hem sentit últimament moltes declaracions dels nostres dirigents polítics, que o bé ens deixen indiferents o fins i tot ens provoquen reaccions de ràbia i impotència pel cinisme que traspuen. Posem exemples ben clars:
El Conseller Castells anunciant la creació de l`agència tributària Catalana, quan es tracta simplement d`un canvi de nom de l`antiga Direcció General de Tributs. Simplement fum.
El ex-president MH Pujol, parlant de la natalitat a Espanya. Catalunya és Espanya, President??No hauria d`estar més preocupat pel robatori fiscal del estat espanyol, que el seu hereu Sr Mas ha consagrat en el Estatut de la vergonya? No explica que malgrat la situació dels serveis públics a Catalunya, ens foten el 10% del PIB per finançar la nació veina?
No haruien d`explicar perquè després de tants anys de glòries nacionalistes a Catalunya, per renda per càpita Catalunya ha passat del 1er. al 7e lloc?? No hi té a veure l`espoli fiscal?? Perquè calla Sr. Pujol?.
En Xavier Vendrell venent-nos l`estratègia d`ERC per la plena sobirania, quan ERC resta callada amb la 3 hora de Castellà, l`espanyolització brutal de TVE3 i la salutació a la bandera espanyola del gran Puigcercòs.
En Duran, menyspreant la història de UDC, dient alt i clar que és espanyol, i mensytenint a les seves juventuts que són plenament sobiranistes.
N`hem sentit moltes més aquest dies, però no paga la pena seguir. Ens manca foc nou, nous dirigents amb valentia i coratge per parlar alt i català del futur de la nostre nació, establint un calendari i un full de ruta per dur-nus a la plena sobirania.
Pot haver-hi encara algun dirigent nacional, que pensi que Catalunya hi té més a guanyar dintre dels grillets espanyols? So n´hi ha algun, faria bé dà puntar-se al PP o als sociates i deixar els partits nacionals. Oi, Duran?

De Juana Chaos

2007-01-25T04:48:00.000-08:00

Un cop més la justícia d`aquest estat espanyol que passa per democràtic ha tornat a posar una pedra en el camí del la pau. Els críms abominables de De Juana Chaos ja els va pagar a la presó durant 18 anys. Ara el comdemnen per 2 escrits en el diari Gara a 12 anys.És la justicia proporcial i justa? Et poden comdemnar a 12 anys per dos escrits? I si és així, perquè no condemnen en el gran gesticulador del odi, de la sang i de la venjança?
La justícia espanyola des de l`època de`n Franco no ha sigut mai justícia, sempre ha sigut venjança. La tan admirada transcició espanyola va deixar la justícia intocable, un cau on la caverna més troglodita de totes, aniua.
Sempre els hi agradat la sang; No entenen res de la pau. Necessiten la sang d`inocents per seguir oblidant els deures més elementals dels estats democràtics: escoltar la veu del poble. En aquest cas del poble Basc. Poble cansat de tants anys de plom i de sang, poble que busca la seva llibertat amb pau i on les conspiracions d`uns i d`altres per seguir vessant la sang ho estan fent impossible.
Viuen de la sang dels altres. Qué farien sense sang tant aquesta dreta predemocràtica, com la seva justíca troglodítica?
La pau sembla allunyar-se cada dia, empelida pels amants de la sang. No us enganyeu, prefereixen veure la sang dels altres vessar pels carrers d`Euskalherria abans de deixar decidir al Poble Basc.
Els crims d`uns els hi fan de coartada per continuar sense reconeixer l`àmbit Basc de decisió.
Són uns voltors que viuen de la carronya dels morts dels altres. La venjança s`ha fet política d`estat. Va començar enterrant en calç viva un parell de nois bascos i en el tristement famós GAL i ara continua amb sentències brutes, repugnants i plenes de babes. Volen més sang, molta més, com en el més tenebrós món del franquisme. Varen jutjar fins i tot un diari. La llibertat els hi fa mal. La disidència els hi obre les portes del infern. La llibertat d`un poble els fa caure dintre.

La Societat Civil

2007-01-24T06:53:00.000-08:00

El debat obert tant dintre de CiU i d`ERC com de la societat civil respecte a quin és el cami que el nacionalisme ha de seguir cap endavamt, tenint en compte l`actual situació, tant de moral ensorrada després de la aprovació d`un estatut que serveix tant per a nosaltres com per a Ceuta, comde tenir com a cap de les nostres institucions a un espanyoliste sense complexos.
Què hem de fer? Com ens hem d`articular? Com ens hem d`enfrontar a la voluntat renovada d`encaixar-nos dintre del estat espanyol, de diluir la nostre essència, cultura i llengua?
Catalunya es troba un atzucac molt important, depenent la nostra existència com a nació, de com ens en sortim.
Fins i tot el Pujol ha reconegut la voluntat del estat espanyol d`ofegar-nos per fer-nos molt cara sino impossible la secessió. Ofeg tant econòmic, com cultural.
Molts catalans que per autoodi o per simple mala fe estant jugant a favor de la nostre dilució com a nació: Conseller Nadal que es nega a aplicar al 100% la llei de política lingüística, fins a presentar la música catalana sota el cartell de Sounds of Spain. A l`hora d`aplicar la llei de banderes espanyola, són els primers a formar.
Donada aquesta situació i aquesta dinàmica que ens porta a la dilució a una velocitat de creuer, la pregunta que envolta el món nacionaliste és molt fàcil Què fer?.
Podem fer seguidisme dels partits que ens han demostrat abastament la seva incapacitat d`anar més lluny del marc actual, amb una manca de interès i de valentia més que evident ( El Scottish National Party els hi dona mil voltes a tots ells). No tenen la més mínima voluntat d`anar més lluny, ni saben quin és el seu objectiu nacional ni per això tenen cap full ruta alternativa que no pasi pel Si señor al actual model.
Aquests partits han deixat el futur nacional en mans de la societat civil, ja siguin plataformes, grups, entitats, centres etc. La meva pregunta és: Està la societat civil preparada per fer-se càrrec d`un projecte nacional a llarg termini, diem-ho clarament, per portar aquesta nació a la seva plena sobirania?
Seran capaços els nombrosos grups, plataformes, entitas, de deixar a banda els seus egoïstes interessos particulars, d`oblidar revolucions pendents, i dedicar-se plenament i únicament a treballar per assolir la plena sobirania?
Tots el sobiranistes hem d`oblidar fins el moment de la plena llibertat, debats ideològics esquerres/dretes, i trovar el gran i únic punt en comú que tots nosaltres tenim: la independència.
Tindrem la capacitat de fer-ho?Podrem obviar aquest estèril i absurd bebat que tenim en una nació sotmesa i dedicar-nos al seu alliberament?
Sabrem explicar a la ciutadania, que l`eix nacional i l`eix social van plenament lligats? Que no podem destriar un del altre. Que amb els recursos espoliats cada any per l`estat espanyol, es podrienfer autèntiques polítique socials?
Trobarem un grup aglutinador de tots nosaltres, que ens permeti sense deixar els nostres origens ideològics, una lluita colze a colze per l´unic objectiu comú? Que l`arbre ens deixi veure el bosc.El temps se`ns tira al damunt, i s`han de prendre mesures de forma inmediata.
O anem tots units, o deixem-ho còrrer. No perdem el temps.

La colonització mental de`n Puigcercós

2007-01-24T02:05:00.000-08:00

Ja fa temps, un company de Catalunya Acció va fer esment a la mateixa frase que ha publicat en Joan Carretero. Del famos Diputat K ha passat a ser el noi dels encàrrecs del Monty. Deia aquest amic meu, que els espanyols porten 300 anys ocupant-nos i que saben molt bé com tractar-nos, com fer que molt de nosaltres acabem menjant a les seves mans i tornem a cas ben convençuts de la necessitat de seguir sent colonitzats.
Qui ha vista els primer anys de`n Puigcercós a Madrid i els últims mesos pot veure clarament aquesta evolució ja tant típica dels catalans a Madrid. Li ha respatllat molt bé l`esquena, li han donat la importància que el seu ego necessitava, han resaltat l`atractiu que té per les dones, i l`home ha començat a babejar sense fre, creint-se de certs tot el que li deien. I més li diran, si segueix en aquesta actitut d`esclau mental del espanyolisme més ranci, que representa en Monty.
Avui he escoltat l`ùltima d`ERC: S`ha negat a debatre en el Parlament els problemes de Ràdio 4, amb l`excusa que no és d`interès ciutada. Han reduït les emisions en Català, deixant-les pràcticament a 0, i no és d`interès ciutada? Quina barra¡¡¡
Voleu alguna prova més d`aquesta colonització mental, d`aquest síndrome d`Estocolm que pateixen els dirigents d`ERC?
Les estem sentint vist de tota mena: La pluja fina, l`essència no és moderna, la despolitització de la llengua, la bandera, el decret del castellà, i tantes altres, que en molts casos ens han fet sentir vergonya aliena.
Sempre s`ha dit que la dignitat mai s`ha de perdre. Lamentablement, ens han fet perdre la dignitat nacional molts cops aquest últims anys: el penós resultat de la negociació estatutaria, l`expulsió d`ERC del govern, l`engany continuat del ZP que els dos grans partits nacionalistes s`han menjat sencer, fer president de la Generalitat a un personatge com en Monty ( si el candidat hagués sigut en Corbacho haurien fet el mateix), tragar-se l`enderreriment de l`aplicació del Estatut a conveniència del PSOE, tragar-se la mentida del 18,8% de les inversions, tragar-se les declaraciones del "Ministerio de Economia" dient que no tindrem ni un cèntim d`euro més, que haurem de negociar la nova Lofca a la mateixa alçada que nacions tant antigues com Ceuta i Melilla i tantes més, que si aquest fos un país normal cap dels dirigents polítics podria tornar a dirigir el país mai més, per ineptes, irresponsables, frívols i mentiders.
El problem és que la colonització mental no és només la de`n Puigcercós; Hi ha una gran part de la societat catalana amb la mateixa enfermetat. És una enfermetat mental de certa gravetat. Des de la meva ignorància absoluta de psiquiatria, crec que algun terme deu haver-hi per explicar el comportament d`aquells que agraeixen al fet de ser esquilmats, acoten el cap davant les ordres dels virreis espanyols, donen gràcies per les engrunes rebudes, i només els hi falta, com deia l`Alex Bosch, que la pluja fina es converteixi en pluja daurada, i els ho agradi.
Lamentable espectacle el que estem donant de la nostre nació. Lamentable tenir semblants polítics que no saben d`on venen, no saben on són, i no saben on van.

S`acaba el temps per tornar a ser

2007-01-22T00:49:00.000-08:00

Llegint el diari Avui, ens hem adonat d`una creixent ona de disgust i empreyament de molts dels nacionalistes desencisats amb els dos partits autoanomenats nacionalistes existents, que reclaman un moviment civil que abasti plataformes cíviques, grups nacionalistes d`ampli ventall ideològic, entitas diverses, de les que Catalunya en disposa a centenars. Necessitem un moviment civil, amb una objectiu clar i amb un full de ruta que ens porti a assolir aquest objectiu, que no pot ser altre que la plena sobirania nacional.
La situació és molt greu per la nostre nació, i s`han de prendre mesures urgents, primer per despertar a tots els adormits del últims 23 anys, que vegin que a Europa i al món, les naciones es poden alliberar. Posan en marxa a tots els convençuts; Explicar a tothom que dintre del Estat Espanyol Catalunya com a nació, no té més futur que la seva lenta agonia; Que amb els recursos lliures que tindríem si s`acabés l`espoli fiscal, podriem fer autèntiques polítiques social.s Podriem defensar aferrissadament la nostre llengua i la nostre cultura. Aquells que diuen que l`eix nacional no és un eix social, s`ho poden començar a mirar.
El tems se`ns acaba. Pot ser ja és hora que ens despertem del llarg somni del pujolisme, i ens n`adonem del perill que tenim de ser engolits en aquest estat espanyol com una CA més, al mateix nivel que Ceuta o Melilla.
Desperta Ferro.

En CAROD

2007-01-19T05:24:00.000-08:00

Un cop s`ha sabut la intenció de`n Joan Carretero de llançar un moviment nou, independentiste, aprofitant els milers de sobiranistes desenganyats, emprenyats, desil.lusionats amb els nostres polítics, cansats de tantes indignitats, de tantes cesions i de tantes esperançes trencades, surt en Carod, i ve a dir que no es pot viure d`essencialisme ni del passat.
Jo des de la meva modèstia li vull fer aquestes preguntes al Sr. Carod :
1. Fer president de la nostre Generalitat a un espanyoliste convençut, que entre d`altres coses:
a) Negar els drets històrics de Catalunya
b) avançar que posarà esmenes al Estatut aprovat el 30 de Setembre, tot just el dia següent.
c) Fer una campanya electoral de to Vidalquadrista en el tema de la llengua.
Denunciar això és ser essencialiste??

2. En lloc de plantar-se en els decrets del govern del Estat que envaeixen competències, ens callem i ens les traguem. Fins i tot la tercera hora de castellà.
Denunciar això és ser essencialiste??

3. Oblidar-se de les seleccions Catalanes.

Denunciar això és ser essencialiste??

4. Acceptar sense moure un múscul de la cara, l`endarrerr¡ment de l`aplicació del nou estatut i de la aixecada de camisa amb el 18.8% de la inversió. ( independent que no aporti res).

Denunciar això és essencialisme??

5. Denuncar el risc moral per la nostra nació i física per la Sagrada familia, que comporta el traçat del TGV.

Denunciar això és essencialisme??

6. Permetre la continuació de l`espanyolització creixent de TV3 i Cat Ràdio.

Denunciar això és essencialisme??

7. Permetre que el " Flamenco y la Feria de Abril" oculti la nostre diada de Sant Jordi, sense parar la boca.

Denunciar això és essencialisme??

8. La manca de dignitat nacional que mostreu endront d`un dels polítics més nefastos que ha tingut l`estat espanyol en molt de temps, un mentider compulsiu, que s`aprofita de la vostre fam de càrrecs. No heu sigut capaços ni de posar en entredit semblant element, bloquejant els pressupostos del Estat quan ho podieu fer.

Denunciar això és essencialisme??

Denunciar tot això i molt més que es podria denunciar, et sembla que és essencialisme??

El Iñaki Anasagasti va dir un dia, no fa massa temps que ERC seria la Euskadiko Ezquerra de Catalunya. I cada dia li donem més la raó.
Avui, amic Carod, li dones un avis a en Joan Carretero. El proper pas, serà blasmar a tots aquells sobiranistes que n`estan farts de gent com tu, d`ERC i de CiU, de gent sense principis, de gent que la nació li serveix per la seva posició.
Avui, amic Carod, en nostre enyorat Avi Macià, no deu poder descansar en pau, veient el que esteu fent uns i altres, tant en el seu partit com a la seva terra.
Avui. amic Carod, et vull dedicar una vella canço, que molts de nosaltres l`hem feta nostre, per a cosos i individus com el present: El jorn dels miserables.
I per acabar :

Renovar-se o morir és la teva sentència d`avui,

Molts preferim aquesta: Val més morir dempeus que viure de genolls

Joan Carretero

2007-01-19T00:35:00.000-08:00

Avui, s`ha anunciat la iniciativa de`n Joan Carretero, de forma un moviment anomenat " Reagrupament" on es poguin apuntar tots aquell sobiranistes emprenyats, estafats, indignats amb les renúncies permanents dels dos partits autoanomenats nacionalistes existents a l`actualitat.

Em sembla, que quelcom s`està movent dintre del sobiranisme. Plaraforma pel Dret a decidir, Sobirania i Progres, Catalunya acció, i tants d`altres que estan fent moure tot un espai existent a Catalunya, pero buit de representants sense por, sense temençes, amb un full de ruta clar i definit, per portar aquest país a la seva plena sobirania.

Problemes interns a CDC, a ERC ( d`Unió ni en parlo, ja que acabarà en mans del PP); S`han fet moltes renúncies nacionales en molt poc temps: Estatut, Castell de Montjuich, inversions, llengua, robatori fiscal i tantes altres.

Catalunya té un problema de supervivència com a Nació si no es prenen mesures serioses que frenin la desnacionalització creixent de la nostre societat i l`emprobriment sense fre que el robatori fiscal ens està portant.

Necessitem FOC NOU, amb líders capaços d`engrescar a la gent, mobilitzar-la, anar més lluny, exigir la dignitat plena de la nostre nació. Persones amb la capacitat d`agrupar a tot el sentiment sobiraniste, amb un objectou únic i clar: la independència de la nostre terra, i el dret d`exercir el nostre dret a decidir.

Benvingut Joan. Intentem-ho. Molts et seguiran en aquesta aventura cap a la plena llibertat.

Regeneració Política II

2007-01-18T02:54:00.000-08:00

Vull deixar clar que no hi ha cap intenció de fer separacions entre bons i dolents. L`única possible és la de sobiranistes i no sobiranistes. Qualsevol consideració que no sigui aquesta està molt lluny de la meva intenció.

La Federació regionalista ha fet el que ha fet durant aquests any fins a l`acceptació d`un estatut que ens reconeix al mateix nivell de Ceuta i Melilla. És el que se`n diu una bona obra.

A la vista del comportament de la Federació, molts varem posar les nostres il.lusions d`anar més lluny amb un partit històric de Catalunya, el partit del enyorat President Macià. Voliem creure que les renúncies permanents de la federació s`havien acabat, i que finalment tindríem un partit que ens defenses sense límit tant en el nostre Parlament com en el Parlament de la metròpoli. Un partit com el Quebequès, o el Scotish National Party, que parlés de portar-nos a la independència i un full de ruta clar per a tothom.

Malauradament, els temps de desgràcies per a la Nació Catalana no s`han acabat. No n`hem tingut prou amb 23 anys de renúncies, que ara, fins i tot el partit de`n Macià ens ha donat l`espatlla a tots els sobiranistes. Molts varem entendre el primer tripartit, com una ànsia de regeneració democràtica després de tants anys de governar els mateixos, la qualcosa és necessària qualsevol pais. En Maragal feia de frè als Talibans del PSC_PSOE, per posar en marxa les seves pretensions desnacionalitzadores, que fa tant de temps que corren pel carrer Nicaragua.

Un cop el PSC va jubilar aquest fre, i es va treure de la mànega un paio com en Montilla, ben conegut per haver:

Negat els drets històrics de Catalunya

Fer una campanya de caire Vidalquadriste amb el tema del Català

Haver anunciat el dia després que el Parlament de Catalunya aprovés l`Estatut, que el PSC hi faria esmenes.

Veure el PSC negociant enfront de la part catalana aquest Estatut.

Ser un espanyoliste reconegut.

Molts pensavem que ERC no seria capaç de pactar amb aquest element espanyoliste. HI HO VA FER!!!!!!! Però els temps de renúncies, traicions i indignitats no s`havien acabat.

El van fer President de les nostres institucions. I l`espanyolització s`accelerat. L`atac a la nostre llengua a tornar a agafar una empenta espectacular, emntre el gran Carod diu que la llengua no s`ha de polititzar.

Amic Carod, s`ha de polititzar la supervivència de la nostre nació? Hem de polititzar l`afany de ser sobirans? Hem de polititzar la revitalització de la nostre cultura? Em sembla que la resposta és clara i contundent. O polititzem radicalment tots el àmbits de la nostre actuacions envers la supervivència del nostre poble, mobilitzem a la gent per obtenir la tant esperada llibertad, o caurem en l`anestèsia dels últims anys de la federació, que varen deixar el poble endormiscat.

Amic Carod: No tenim cap altre sol.lució, ens mobilitzem i ens defensem fermement o estem condemnats a desapareixer com a poble.

Malauradament, tota la informació que rebem dia darrera dia ens porta a firmar, que heu comprat la vostre posició havent venut la nació.

Més castellà a les escoles, ON SÓU els d`ERC??

Més decrets contra les nostres competències, ON SÓU els d`ERC??

L`ajuntament amaga el día de Sant Jordi per donar bombo i platerats en el" flamenco y la Feria de Abril". ON SÓU els d`ERC??

Hem perdut un altre referent nacional. Només la societat civil pot salvar la nació.Només ens queda la societat civil. Només quedem nosaltres.

REGENERACIÓ POLÍTICA I

2007-01-10T01:50:00.000-08:00

Davant el dessatre nacional dels últims dos anys, sent els nostres autoproclamats liders polítics nacionalistes els principals actors d`aquest desgavell, hem assolit el punt més àlgid de la misèria política, de la misèria nacional, de la indignitat nacional. Hem fet camí aquests últims 23 anys, camí cap a la plena destrucció de Catalunya com a Nació. I s`ha fet amb plena consciència del que es feia, amb el recolzament dels dits partits nacionalistes, bàsicament i pel temps del seu mandat, de la federació regionalista CiU. Ha sigut un recolzament implícit, tant per acció com per omisió.
Deia en Jordi Pujol no fa poc, que l`actuació del estat espanyol està dirigida a ofegar-nos econòmica i políticament, per reduïr els costos d`una possible secessió. ( Aeroports, ports, trens etc).
Pel maleït concepte de la " Governabilitat del Estat" hem permes que durant 23 anys s`hagi produït un robatori fiscal sense parangó a Europa, un intent continuat de laminar les nostres competències i de reduïr a la mínima expressió la nostre llengua, com a clau de la nostre identitat.
Avui, on es mostre clarament el precipici on anem sense aturador, seguim igual. Els fracassats líders de la federació regionalista, segueixen parlant de la Governalitat del Estat, i fins i tot de formar part dels governs que ens ofeguen. No s`enganyin i no enganyin a ningú. Històricament han fracassat i ho tornaran a fer, si per fracas s`enten acabar amb el sotmetiment de Catalunya a Espanya, acabar amb el robatori fiscal etc.Si per fracas s`enten seguir fent tripijocs amb els nostres interessos per defensar els seus propis interessos, podria ser un èxit.
Realment segueixen fent el joc a l`estat espanyol; els hi agrada l`encaixisme a Espanya malgrat les dessastres que significa per Catalunya.
No ens poden oferir res més. No tenen cap full de ruta cap a la plena sobirania de Catalunya. En fet de Catalunya i el nacionalisma, simplement mots buits de contingut, motius per sortir al carrer un cop a l`any a treure a pastorar les estelades, simplement n`han fet objecte pels seus amplis interessos personals.
Per acabar aquest primer comentari, fixeu-vos-hi bé, ja que entendreu perfectament quins interessos defensen:
Perquè no volen defensar ALPI? Quin és un accionista important de telefònica?
Qui els va obligar a acceptar aquest Estafatut base 0? Base 0: ni un € més.